Francesc Bitlloch, #PiulemPoesia
LES ESTRELLES... i la mort
Les estrelles són un objecte poètic de primera magnitud.
Tenim constel·lacions de poetes que han "piulat" sobre els estels. A vegades són les estrelles de la mort, la finitud, la solitud (article d'avui) , a vegades són les de l'amor, l'infinit... (la setmana que ve)
D'entrada, anem a l'òpera: A Tosca, de Puccini, el protagonista és condemnat a mort. Demà al matí ha de ser executat. I canta allò tan conegut que canten tots els grans tenors:
"e lucevan le stelle
e olezzava la terra"
"les estrelles brillaven
i la terra olorava"
En la gran òpera de Claude Débussy :"Pelléas et Mélisande",
en el moment que Golo, el seu germà, li clava el ganivet, en sentir-se morir, Pelléas canta això, entre una cascada de notes:
"Oh! Toutes les étoiles tombent!"
Màrius Torres, un dia de solitud, escriu:
"No sents cor meu, la solitud de les estrelles?"
Nelly Sachs també està trista:
"Qui plora de nit, les estrelles al cel ploren amb ell"
Rinuccini, en un dels madrigals de Monteverdi es desfoga amb les estrelles:
"sfogava con le stelle
un inferno d'amore"
i quan el gran Carles Riba se sent sense inspiració, piula això:
"Sota l'or tímid d'un estel
jo esperaré el retorn fidel
del cant roent que ara declina"
Anna Akhmàtova, gran poeta russa, una vida terrible, de perseguida, de deportada.
El marit i el fill han estat destruits, als camps, i ella escriu el seu Requiem:
"Totes les ànimes de la gent que estimi
són ara en mig dels estels. Quina sort, ja no tinc
ningú més per perdre i puc plorar"
Pere IV tindrà raó de dir:
"negra nit, taverna i llit
dels estels abominables"
Rosselló-Pòrcel, el mallorquí, lluita contra la seva pròpia mort, però acaba, vençut:
"i l'ardor temerari que m'encén
allunya les estrelles"
Agustí Bartra, en un poema també sobre la seva mort:
"Jo ja no tindré rostre. A mes orelles d'herba,
el temps farà dringar un cascavell d'estrelles"
I acabem, tanmateix amb el poema d'un gran poeta viu: Joan Margarit
"Cavar entre les pedres, els terrossos
i les arrels que mai no arrencaràs.
Però aquest és el preu del que és profund.
Cavar és religiós. Es una forma de bondat.
Cavar de nit. Després agenollar-se
i aixecar els ulls a les estrelles
sabent que cal buscar-ho tot a terra:Com construir una casa, com escriure un poema,
i fins i tot des d'on tornar a estimar
en aquest temporal de la memòria"
La setmana que ve, més estrelles, però seran unes altres estrelles, les de l'infinit i de l'amor.
Francesc Bitlloch
Comentaris (0)