cartell toponimia

Cançoner per la Llibertat

portada agenda

Francesc Bitlloch

L' Amor és "un cant partit"

"una doble flama", "dues meitats d'una foguera negra espurnejant"

Entortolligar poetes entorn d'un tema és un exercici que m'enamora, ja ho heu vist fa temps. Sé que l'empresa és plena de perills perquè et pots perdre per les branques o et pots trobar que els experts et diguin que has deixat de citar aquell poeta que millor havia parlar del tema. No hi fa res; ja ho sabeu, no és un fil d'or d'especialista el que us proposi sinó un fil d'enamorat que frueix posant poetes en contacte i veient com es produeixen guspires i fogueres i sorpreses... Si voleu venir, jo em limiti a estirar el fil i a deixar que parlin els poetes. Veureu com tot de cop dansem tots junts!

focI dic que dansarem perquè ningú no ha descrit amb tanta bellesa aquest estat d'ànim dels qui dansem sota els poemes, dels que delirem sota els efectes de la roda dels poetes com el mateix Rimbaud, quan diu en les seves "Illuminations":

"J'ai tendu des cordes de clocher à clocher; des guirlandes de fenêtre à fenêtre; des chaines d'or d'étoile à étoile, et je danse!"

(Els fragments i poemes són escrits en negreta. Alguns poemes els transcric enters per qui vulgui anar més enllà de la citació estricta però per facilitar la lectura, i pels que tenen pressa, posi en cursiva els versos més directament entrelligats i relacionats entre ells.)

Escoltem Papasseit, per encendre el foc, en un vers molt senzill, una més de les seves petites grans cançonetes d'amor :

 

Quan sentis ma boca
aguanta l'alè-
t'estremiràs tota
i és quan jo et prendré.

Amiga, la vida
és una cançó.
Jo canto ta sina
arqueret d'amor. (Joan Salvat Papasseit)

La vida és, doncs , una cançó. I en la mateixa lògica, l'amor serà també una cançó, però una cançó a dues veus.

En tots els nostres grans poetes, el poema, la poesia, la veu del poeta són assimilats i anomenats 'el cant'. Ho veurem tot seguit. Però en alguns moments, en la cambra o en la lluita d'amor, en el record de la flama desdoblada, sembla que aquest cant sigui impossible si es troba tancat en l' isolament del poeta solitari. Veiem-ho:

...mar grandiós, i quanta
riquesa guardes, per a qui? Jo no sóc bus
que cerca vells tresors: el que m'atreia,
perles que abans havien estat ulls,
no ho troba algú tot sol, ans calen dos,
amb una sola, neta, lliure, confluent
mirada que es projecti més enllà
de tota perla- sols llavors hi arriben
"feliços pocs". (Joan Vinyoli)

(Expliquem només, de passada i entre parèntesis, que aquest "feliços pocs" és una referència que ve de Hölderlin... passant per Rilke, tots dos poetes estimats i traduits pel poeta Vinyoli." Feliços pocs" apareix diverses vegades en l'obra de Vinyoli per identificar els humans capaços d'ull poètic)

Però aquests "dos" amb confluent mirada esdevenen ràpidament un sol foc de dues flames, en el seu bellíssim "Arbre incandescent".

(...)
focala platja

Hem explorat, hem descobert escales
molt dretes, de cargol, les hem pujat, a cada
graó perdent-nos per un altre temps,
cap a renéixer.

Hem arribat a dalt
del campanar penjant-nos a les cordes,
hem tocat a destemps. Hem afollat les òlibes
i altres aus.

Hem travessat les nits
plenes d'espai, obertes, hem mirat els abismes,
profunditats transparents.
Hem penetrat en coves de cristall de roca.

Un àgil foc se'ns entortolliga
com una serp per tot el cos i fa
de tu i de mi un sol arbre incandescent
impropi de la terra. (Joan Vinyoli)

 

foc2

Els amants transformats per l'amor en arbre incandescent. La imatge és bellíssima, però hem de tornar al tema del cant doble, perquè Vinyoli la farà encara més seva quan aquest foc serà associat amb la veu del poeta, amb la vida mateixa del poeta, amb el seu darrer refugi, el cant ("i no s'acaba mai aquest viatge per les paraules, ja no tinc res més")

En aquest poema anomenat "Cant partit", el poeta efectua una assimilació total, un aliatge pel foc entre el cant del poeta i l'amor, fent dels dos amants un sol cant partit, dues meitats d'una foguera negra espurnejant:

CANT PARTIT

No turmentis les branques,
no n'arrenquis les fulles,
no amortis les estrelles.

He trabucat les gerres de la nit.

No temis l'hora fosca,
cremem l'un dintre l'altre
fins que l'aurora neixi.

He trabucat les gerrers de la nit.

No té poder la fosca
per closa nit que sigui.
Guixa amb blanc les pissarres.

Som un sol cant partit, dues meitats
d'una foguera negra espurnejant. (Joan Vinyoli)

Fixem-nos, de passada, que un cant, una cançó, s'escriu sobre una partitura... i que un "cant partit" sobre una partitura no és res més que un cant a dues veus. Un cant polifònic és un cant que s'escriu sobre dos o més pentagrames; és un cant partit en dues partitures però és el mateix cant.

Vinyoli coneixia bé la poesia de Riba, el seu mestre. Segur que en escriure aquests poemes del cant partit i de la doble flama tenia molt presents alguns fragments de les Elegies de Bierville.

A la seva vuitena Elegia, Carle Riba s'adreça a la "dona", la seva, recordant un viatge que van fer plegats a Grècia. Vora les fonts de Castàlia, davant roques de Delfos, on actuava la Pítia antigua diu això: "Dona, tu i jo hem begut al doll galcial de Castàlia...." Per acabar dient-li que la seva doble veu, en l'èxit i en la prova, fos en termes de victòria o de sofriment, parlarà...

"en nosaltres el crit de sofriment o de glòria
parlarà, articulat per la saviesa dels segles
i de les Faules, dolç de les cançons maternals
i profund del que és viva la terra secreta i concreta;
tendra i eterna veu per acomplir-nos-hi tots,
dona, en cada borboll del seu broll; la teva, la meva
veu, la doble veu sobre el mateix instrument
d'un destí compartit; i la mort separar no podria
el que ha fet un sol cant per a l'orella dels déus." (Carles Riba)

Un sol cant per a l'orella dels déus és el que han teixit el poeta Riba i la seva dona, també poeta, Clementina Arderiu. Però la bellesa de la imatge i dels versos van molt més enllà d'aquesta realitat. La doble veu és una doble flama i la imatge del foc hi és sempre omnipresent.
foc3
Perquè la força de la doble flama, del doble cant va més enllà de les imatges d'apropament d'elements diferents, de complementarietat dels cossos, de desig compartit...

Arribar-se l'un a l'altre
com set i aigua, vaixell i port,
desig i cos. (Manuel Forcano)

La doble flama, el doble cant, el cant partit va més enllà: els amants són ja de la mateixa matèria, transformats per l'amor... i encara més, els amants són el cant... assimilació darrera entre amor i poesia.

Vàrem emprendre un llarg, difícil,
perillós camí. I estimàvem les coses
-fossin neu o fang,
rosada o constel·lació.
i les fèiem nostres per causa
de l'amor que ens havia ensenyat com anostrar-les.

Corprenedor.

Les imatges i les lectures de joventut no s'esborren mai. La imatge del doble foc té en mi reminiscències juvenils... sempre he guardat la força dels cercles de l'infern de Dant que de fet, és una gran foguera però feta de milions de flames que són els condemnats:

"dins cada flam hi ha un esperit:
el foc que el crema li serveix de faixa"

i sobretot, perquè un bon professor me la va saber transmetre, guardi la imatge d'una flama doble. Entre les flames, el Dant en veu una de més gran, que té dues llengües de foc; una flama cornuda... que formen Ulisses i Diomedes en el Cant XXVI: "Què és aquesta flama de dues llengües?" pregunta el Dant.

(no és el moment d'explicar per quines tortuoses raons el Dant els ajunta i els condemna, pobra gent...)

Aquestes flames no tenen res a veure amb l'amor, però resta la força de la imatge i resta sobretot aquella cèlebre exclamació:

"Vosaltres que sou dos a dins d'un foc"

(O voi che siete due dentro ad un foco)

midi d ossau

I com que la poesia no és mai lluny dels grans espais solitaris, els que hem caminat pel Pirineu, no ens podem estar d'assimilar aquesta doble flama a algunes muntanyes molt mítiques. Pensi sobretot en el Midi d'Ossau i la seva doble pica emblemàtica, però també en el Pedraforca i alguns altres cims partits, doble cant d'una mateixa muntanya, doble summitat per a un sol cant.

Francesc Bitlloch

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 voters
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal