cartell toponimia

Cançoner per la Llibertat

portada agenda

Francesc Bitlloch

La llibertat conquerida...

...en l'apassionada recerca del que és ver i del que és just. (Lectura d'urgència i d'emergència de l' Elegia IX de Carles Riba)

Carles Riba llibre#PiulemPoesia 24

 

 Per la seva rabiosa actualitat, parlarem avui de l'anomenada Elegia política de Carles Riba. Forma part d'un conjunt d'elegies publicades clandestinament l'any 1941. Després del gran desastre i de la retirada, Riba s'ha refugiat a Bierville (Ile-de-France)  i aquell que era el poeta de l'instant, del goig i de la joia esdevé l'autor d'unes construccions d'una solidesa, d'una grandesa i d'una originalitat que constitueixen de ben segur la seva obra màxima i que són saludades i reconegudes pels més grans coneixedors de la poesia europea. Es diuen "Elegies de Bierville" i són, sense cap mena de dubte, un dels pilars del nostre patrimoni artístic.

Tres observacions, abans de començar:

1. Teniu el text enter de l'elegia a sota, sense comentaris, tallada en sis trossos (normalment va tota seguida). Llegiu-la sencera, i si teniu poc temps, oblideu els meus comentaris i llegiu només la segona meitat de l'elegia. Si ho feu, trobareu el temps per tornar-hi. I si només teniu tres minuts, llegiu al menys, els darrers versos, a partir de "La llibertat conquerida...". Abans, però, per als que això interessa proposi alguns comentaris ràpids d'acompanyament.

2. Aquesta elegia (com una mica el conjunt de les Elegies de Bierville) barreja i combina dos escenaris: D'una banda la creació primer i la destrucció després de la democràcia i de la civilització d'Atenes (Atenes contra Pèrsia, cultura contra barbàrie) i d'altra banda l'esclat cultural, econòmic i democràtic de Catalunya destruït pel feixisme el 1939. (Nosaltres hi podem trenar un tercer escenari en un moment en que la democràcia s'està obrint camí contra el règim post franquista ).

3. Sobre la versificació, diu Riba en una nota: "El ritme de les Elegies de Bierville és una adaptació al nostre sistema sil·làbic i accentual del ritme quantitatiu de l'elegia antiga. Goethe, per exemple, hi va recórrer en les seves Elegies Romanes. La composició es distribueix en dístics, cadascun d'ells format per dos hexàmetres dactílics, el segon dels quals té dos silencis, un després del tercer temps marcat i un després del sisè" (...)

Però no entrem en més detalls tècnics i comencem:

Glòria de Salamina vermella en el mar a l'aurora!
Adormits en el vent de Queronea, xiprers!

Carles Riba 1Riba recorda el seu viatge a Grècia i "l'aurora de més gloriosa púrpura sobre Salamina", escenari de la victòria d'Atenes sobre els Perses (480 a C, just després de la de Marató, després de l'heroica defensa del pas de les Termòpiles). "El sentit de la llibertat s'afirmà per sempre a Salamina" I d'altra banda, coneix per reportatges i postals el pla de Queronea, escenari més d'un segle més tard (338 a C) de la pèrdua de la independència i de les llibertats d'Atenes i Tebas, ocupats per l'imperialisme macedoni de Filip i després del seu fill Alexandre. Sigui quina sigui la nostra opinió sobre les insuficiències de la democràcia grega, el cert és que entre aquestes dues batalles, entre aquestes dues dates, podem dir que es va inventar una cosa i una paraula: democràcia.

Esplendor per als ulls o melancòlica estampa,
crit d'arribada o foc sota la cendra d'un nom,

Salamina, durant la visita i en el record és "esplendor per als ulls" que li va arrencar un "crit d'arribada". Queronea, en canvi, és "melancòlica estampa" de tristesa que serà sempre "foc, sota la cendra d'un nom".

llocs! la meva presència amb cor violent us completa,
mots! la meva veu assedegada us fa plens

Magnífics versos de Riba, rodons i contundents: de la mateixa manera que jo, com a poeta, a partir del meu íntim desig, de la meva set de poesia, ompli els mots de contingut i de força... quan sóc present, amb emoció, en alguns llocs, els ompli de sentit i els completi.

Si en el meu cos carnal solament un triomf inefable
va poder-me engendrar contra la nit i el no-res
(...)
perquè fos deixada en el solc incansable dels segles
la furiosa llavor per al meu ésser civil,

Passarem sense gaires comentaris sobre aquesta part del poema que, abans d'entrar en la part més col·lectiva, ens presenta el naixement i formació del poeta com a ésser "de carn" primer, i "civil" després. Remarquem que la seva naixença és un triomf contra la nit i que la llavor que l'ha fet créixer en "el solc incansable dels segles" és una "furiosa" llavor. Estrany adjectiu, difícil d'interpretar en la situació en que es troba el poeta. (En una altra elegia ens diu que l'exiliat es troba "ric del que ha donat i en sa ruïna, tan pur!".)

El que fou necessari i bastava, és que uns homes sentissin
com no hi ha fast més dolç que ésser i gustar-se un mateix;
simplement, subtilment, sabessin com no hi ha inútil
cap esperit, si creix lliure en la seva virtut;

Creure en un mateix i créixer lliurement és el primer postulat de l'humanisme clàssic. El mateix Riba ens parla en un text introductori dels preceptes dels antics: "Coneix-te en el que ets" i del "Esdevén el que ets", i afegeix: "Tota l'essència de l'humanisme en tant que principi de vida moral hi és continguda; l'un i l'altre (preceptes) impliquen una afirmació de llibertat, una invitació a la recerca de si mateix i a la virtut: tot allò, en suma que fa l' 'eminent dignitat' de l'home."

que per poder esdevenir el que volien llurs deus, en la forma
viva del que eren ja des de l'arrel de llurs morts
consentissin a fer-se, ells diversos! iguals en les armes,
persuadits per la llei, ells que es dictaven les lleis

Bellíssim homenatge als que han lluitat abans que nosaltres (com ho volien llurs deus) per la llibertat i que constitueixen l'arrel de la lluita actual, a tots els qui ens han precedit, que eren vius i que ho són en nosaltres.

I sobre el segon dístic: històricament fa referència al reconeixement de les lleis ("ells que es dictaven lleis") tramitades en aquell moment, contra els models anteriors, sobre la igualtat militar i jurídica dels ciutadans ("iguals en les armes").

Observació per a nosaltres de rabiosa actualitat, quan ciutadans de diversos partits i ideologies diverses lluiten de manera transversal per la democràcia ("ells diversos! iguals en les armes"). I  ho fan amb una llei a les mans que s'han donat ells mateixos, en el seu Parlament ("ells que es dictaven les lleis"). Afirmació de la radical igualtat i diversitat civil. En una altra elegia, la X, ho dirà així: "Una pàtria expectant, dolça del poble divers, junt amb el qual havia cercat llargament la victòria". 

i a la força més forta que estreny o que inunda, oposessin
la raó que es coneix i l'escomesa viril.

Un poble petit contra la força dels exèrcits bàrbars, exemple per a Riba de la lluita contra el feixisme al qual cal oposar la raó i l'escomesa ferma. Llibertat i democràcia contra esclavitud i dictadura.

Homes que vau mesurar i acomplir accions més que humanes
per merèixer l'orgull d'ésser i de dir-vos humans,
jo em reconec entre els fills de les vostres sembres il·lustres;
sé que no fórem fets per a un destí bestial.

Hem entrat ara, en la part més solemne i emblemàtica d' aquesta gran elegia política. Aquella en la que Riba ret homenatge als grans lluitadors contra la barbàrie, contra el feixisme, contra "el destí bestial". Riba es proclama ell mateix fill de l'humanisme hel·lènic, com es declara fill dels lluitadors catalans (i després s'obrirà a l'universalisme, ho veurem més tard). Les "accions més que humanes" les atribueix a tots els grans lluitadors i pensadors del classicisme grec i al mateix temps als homes i dones de la gran florida cultural i política catalana del primer terç de segle XX. Riba és un noucentista. Riba ha estat un dels pilars essencials de la revifalla cultural destruïda per la guerra. No en va, aquesta elegia ve dedicada a Pompeu Fabre, com a símbol, com a "seny ordenador" de la llengua.

La llibertat conquerida en l'apassionada recerca
del que és ver i del que és just, i amb sobrepreu de dolor
ens ensenyàreu que on sigui del món que és salvada, se salva
per al llinatge tot dels qui la volen guanyar.
I que si enlloc és vençuda i la seva llum és coberta
per la tempesta o la nit, tota la terra en sofreix.

Solidíssims versos, col·lecció de còdols encadenats, estrofa de brasa per dir l'universalitat de la lluita per la llibertat. Riba, aquí, esdevé una veu de llamp i de tro indefugible en el panorama europeu del segle XX. Coneixedor, divulgador i  traductor d' Homer, d'Esquil, d'Eurípides, de Demostenes i de tots els grans autors grecs, Riba entona aquí, des del seu exili, des de l'anorreament del seu poble i de la seva llengua, un himne universal que aglutini les lluites per la llibertat. "El més resplendent cant civil... de la Catalunya d’avui, una magistral lliçó d’orgullosa emoció democràtica que és alhora un manifest de la inevitable opció contra la dictadura i confiat missatge en el destí dels homes», en paraules de l'italià Giuseppe Sansone.

Sí, però l'esperança, meravellosa, traspassa,
crida, més real que la tenebra o l'estel

Resta, per acabar, el cant a l'esperança, en les circumstàncies que sabem. Quan la llibertat pateix, resta l'esperança. I ja veurem que no es tracta d'una esperança conformista...

-ossos decebuts i l'heroica pira en el vespre
desesperat- per a molts sembla d'antuvi una fe;
sols que té menys espera

Homenatge a tants i tants morts anònims, els ossos dels quals cremen sobre un altar de desesperació... la fe és insuficient, però l'esperança "té menys espera",

i arrenca de tots els exilis
cap al seu crit, i els vençuts van retrobar-se soldats.

Aquests versos finals són un crit de resistència i de combat. L'home derrotat, el poeta vençut, a la recerca d'un nou alè i d'un nou impuls per a ell i per al seu poble. Però no en tinguem cap dubte, la proposta, l'escriptura i l'envergadura d' aquest poema, són d'abast universal!

En totes les edicions que conec, el darrer vers diu "els batuts van retrobar-se soldats". Si em permeti escriure "els vençuts" en lloc de "els batuts" és perquè he vist un video de Carles Riba recitant aquesta elegia en públic i puc assegurar que ell va dir: "i els vençuts van retrobar-se soldats". I a mi m'agrada més perquè això dels batuts em fa pensar massa en un batut de fruita.

En les properes setmanes prendré el risc de presentar altres fragments d'algunes de les altres elegies d'aquest llibre, a partir dels temes que hi són tractats com l'amor, la poesia, els déus, el viatge...

Avís als lectors: Si em puc permetre un consell, aquesta elegia, com molts altres poemes, s'ha de dir en veu alta. S'ha de sentir batre. S'ha de declarar i declamar. I millor encara, s'ha de memoritzar: No es posseeix a fons un poema fins que no l'has memoritzat i dit en veu alta, sol o acompanyat, però en veu alta. A cada pas, a cada plec, a cada tornada hi descobreixes coses noves. I en tot cas aquesta segona part de l'elegia, la més col·lectiva, no presenta les dificultats de memorització que presenten algunes elegies que sovint són peces més cerebrals que musicals.

Tinc un amic que també se la sap de memòria aquesta elegia. Alguna vegada ens l'hem recitada plegats. Hi sentim rebrotar el temps de joventut en què vam aprendre a estimar-la, i hi sentim brotar el país que està per néixer "com l'han somiada sos fills": "Una pàtria expectant, dolça del poble divers".

IX

                                                                      Per a Pompeu Fabra

Glòria de Salamina vermella en el mar a l'aurora!
Adormits en el vent de Queronea, xiprers!
Esplendor per als ulls o malencònica estampa,
crit d'arribada o foc sota la cendra d'un nom,
llocs! la meva presència amb cor violent us completa,
mots! la meva veu assedegada us fa plens.

 

Si en el meu cos carnal solament un triomf inefable
va poder-me engendrar contra la nit i el no-res
(entre els braços del pare, oh mare en la llum i en la Gràcia,
pura presa en el pur començament dels meus anys!),
no calia victòria amb humiliació de reialmes
ni importava un ponent buit de la fuga i la sang,
perquè fos deixada en el solc incansable dels segles
la furiosa llavor per al meu ésser civil.

 

El que fou necessari i bastava, és que uns homes sentissin
com no hi ha fast més dolç que ésser i gustar-se un mateix;
simplement, subtilment, sabessin com no hi ha inútil
cap esperit, si creix lliure en la seva virtut;
que per poder esdevenir el que volien llurs déus, en la forma
viva del que eren ja des de l'arrel de llurs morts,
consentissin a fer-se, ells diversos! iguals en les armes,
persuadits per la llei, ells que es dictaven les lleis,
i a la força més forta que estreny o que inunda, oposessin
la raó que es coneix i l'escomesa viril.

 

Homes que vau mesurar i acomplir accions més que humanes
per merèixer l'orgull d'ésser i de dir-vos humans,
jo em reconec entre els fills de les vostres sembres il·lustres;
sé que no fórem fets per a un destí bestial.

 

La llibertat conquerida en l'apassionada recerca
del que és ver i el que és just, i amb sobrepreu de dolor,
ens ensenyàreu que on sigui del món que és salvada, se salva
per al llinatge tot dels qui la volen guanyar;
i que si enlloc és vençuda i la seva llum és coberta
per la tempesta o la nit, tota la terra en sofreix.

 

Sí, però l'esperança meravellosa traspassa,
crida, més real que la tenebra o l'estel
—ossos decebuts i l'heroica pira en el vespre
desesperat— per a molts sembla d'antuvi una fe;
sols que té menys espera i arrenca de tots els exilis
cap al seu crit, i els batuts van retrobant-se soldats.

Francesc Bitlloch

Comentaris (1)

Rated 0 out of 5 based on 0 voters
  1. Berenguer

Després d'aquesta explicació minuciosa encara m'agrada més aquest poema

 
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal