cartell toponimia

Cançoner per la Llibertat

portada agenda

Francesc Bitlloch, #PiulemPoesia

De la Rosa dels Vents a la Rosa dels Versos

Que els vents i els déus et siguin favorables:
"Veles e vents han mos desigs complir!"

1. L'Atles de Cresques

Un dels mapes més antics d' Europa, potser el més antic, és l'anomenat Atles Català, que fou realitzat l'any 1375 pel cartògraf jueu mallorquí  Abraham Cresques. Un Atles, en aquella època era molt més que uns mapes; era un resum dels coneixements sobre el món sencer i una visió del món.
(Lllegiu, si podeu la novel·la històrica d' Alfred Bosch: "L'atles furtiu" i ho sabreu tot sobre un tema apassionant!)

El poeta Salvador Espriu parla d'aquests mapes quan escriu, l'any de la mort de Franco, reivindicant de nou la llibertat:

...Però l'esforç humà mai del tot no s'esborra,
i vells mapes de terres, de mars, del firmament,
ens diuen com va ser de profund el domini
el saber d'aquest poble del qual nosaltres som
legítims fills, hereus i servidors alhora:
del clos avui, al lliure demà que guanyarem.
 
En aquest mapa, apareix per primera vegada en la cartografia la bellament anomenada "ROSA DELS VENTS" és a dir aquell dibuix que tenim costum de veure amb la rosa de tots els vents que bufen en un rodal determinat.  Aquesta és la primera que es coneix. 
rosa 03
 
2. Ausiàs March
 
I també deu ser la primera Rosa dels Vents Poètica la que ens proposa poc temps més tard Ausiàs March.  Veles e vents és potser el poema més conegut de March. Ho devem segurament a Raimon, que va fer un treball colossal per donar a conèixer al gran públic els textos d'aquest poeta i d'alguns altres. (Raimon: Veles e vents)

Recordem que parlem d'una època d'expansió catalana cap a la Mediterrània. La mar i el vent i el comerç havien obert la fam viatgera del país i dels seus dirigents. Ausiàs March reflecteix exactament aquesta dèria amb aquests versos de gran solidesa, de gran expressivitat. El seu ofici l'ha portat a les terres d' Itàlia i ara enyora el país. Vet aquí la Rosa dels Vents en una estrofa:
 
Veles e vents han mos desigs complir,
faent camins dubtosos per la mar.
mestre i ponent contra d' ells vaig armar;
xaloc, llevant los deuen subvenir,
amb llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn...
 
Tanmateix, en una sola estrofa de March hi hem trobat set dels vuit principals vents de la Rosa dels Vents: Mestral (nord-oest), ponent (oest), xaloc (sud-est), llevant (est) , gregal (nord-est), migjorn (sud) , tramuntana...  Ausiàs March invoca tots els vents de la Rosa perquè li siguin propicis en el seu retorn cap a la pàtria!  I en aquesta frase he dit a posta la paraula "retorn" i la paraula "pàtria" per tal que el lector sigui transportat immediatament a la Odissea amb un Ulisses en mig del seu llarg retorn cap a Itaca, la seva pàtria!
 Resultat d'imatges de rosa dels vents imatges
3. Homer
 
L'Odissea, molt més antiga que l'Atles de Cresques, i que els poemes d' Ausiàs March, ja ens proposa una forma de Rosa dels Vents..  poètica.. De fet és Posidó qui, emprenyat en veure que altres déus ajuden Ulisses a avançar cap a la terra dels Feacis, decidit a impedir-ho,  organitza un rebombori que més que la Rosa sembla la batalla dels déus:
 
Tal havent dit, la fitora empunyent, aplegà nuvolades
i remogué la mar i atià per tot les buferes
de tota mena de vents i embolcallà dins la boira
terra i mar juntament; i del cel caigué la tenebra.
I el xaloc i el migjorn van xocar, i el ponent de mal aire
i el mestral, que és fill de l'atzur i el gran mar arrodola.
I aleshores a Ulisses genolls i cor li falliren
i, gemegant sota el feix, digué al seu cor tan magnànim:
-Ai de mi, dissortat, què serà de mi a la llarga?
 
I quan Ulisses, sobre la seva armadia (un rai, conjunt de troncs lligats) intentarà tocar terra:
 
ara el migjorn la tira al mestral perquè se l'emporti,
ara el llevant la cedeix al ponent per tal que l'acaci


Però no us penseu pas que tot s'acaba aquí. Tothom ho sap, Ulisses se'n sortirà! De fet Atenea, que és la seva dea amiga, la que el protegeix tot al llarg del viatge... també s'hi entén en roses dels vents i també hi sap jugar:

Ara, Atenea, filla de Zeus, pensà una altra cosa.
Vet aquí, va fermar dels altres vents la carrera
i va manar-los a tots d'estar-se quiets i adormir-se,
però mogué un fort mestral i trencà davant d'ell les onades,
fins que arribés als feacis, aquella gent tan remera,
el divinal Ulisses, fugint de la mort i les parques.

i tot acaba bé i amb mar encalmada ja que Atenea "la deessa d'ulls clars" farà que Ulisses s'adormi:

i Atenea
li abocà sobre els ulls un son que el refés ben de pressa
de la dura fatiga, velant-li les cares parpelles

Però per avui deixarem ja la Odissea que prou l'hem obert en els darrers articles. I escoltarem més aviat aquell que ens ha transcrit i reescrit la Odissea en dues traduccions importantíssimes per a la cultura catalana.

rosa 02

4. Carles Riba

En una de les seves elegies, Riba, que s'identifica amb Odisseu (Ulisses), com tants d'altres, com tants de nosaltres.. ens dona aquests versos directes:

He navegat com Ulisses pel noble mar que separa...
(...)
Sobre la rosa dels astres, set vents, atònits, deixaven
que n'exultés un de sol, el decretat del retorn
VII,5-6

Primera observació: Riba parla d'ell, de la seva experiència personal, en comparació amb Odisseu.
Segona observació: La Rosa dels Vents s'ha canviat en "Rosa dels Astres"! Però per a dir-nos la benvolença dels déus, per a dir-nos que tots els vents contraris van callar i que el vent del retorn va bufar eficaçment ens descriu una Rosa tota sencera encalmada al servei del vent del retorn: "set vents atònits deixaven que n'exultés un de sol, el decretat del retorn"

Riba, impregnat d' Odissea per la seves traduccions i pel seu coneixement minuciós i exhaustiu del món grec tornarà sovint a les comparacions amb Ulisses en la seva poesia, a vegades explícitament, a vegades com una evidència:

l'excés
del vent de retorn que m'exalta

El tema del retorn és doncs un tema central en la Odissea com en Riba com en Kavafis com en molts altres poetes. Proposaré, doncs, una segona part d'aquest #PiulemPoesia 15, la setmana que ve, centrant-me llavors en el tema del viatge i del camí i del retorn.
Acabem, per avui amb aquests versos de Riba en una altra elegia, la V. Aquí ja s'opera un eixamplament de la noció de retorn a la pàtria, en el sentit de Novalis quan parla del retorn a la pròpia ànima com a la més antiga pàtria:

Dins la meva ànima en pau sóc el nàufrag que en l'illa profunda
on reneix de la mar, súbitament reconeix
una pàtria d'antany; i no en té sorpresa.

Identificació amb Ulisses, interiorització de la idea de pàtria, retorn a la infància...

Però tanquem per avui els vents a la capsa... els del retorn i els altres.  Esperem-los pacients  que segur que tornen! 
 
5. Epíleg sobre Arístides Maillol
 
Voldria fer una observació sobre el conjunt dels noms propis que surten fins ara en aquest article: Abraham Cresques és Mallorquí, Ausiàs March és Valencià, Carles Riba és un senyor de Barcelona i Espriu és un notari d'Arenys. Per cobrir el conjunt dels Països Catalans ens falta Catalunya Nord!  No costa gaire. Com Riba, com tots els noucentistes, Aristides Maillol, el nostre escultor de Banyuls de la Merenda era un enamorat i un gran coneixedor del món hel·lènic. Eren tots ells mediterraneistes d'arrels clàssiques. I, és clar, com ells, va fer el seu viatge a Grècia. Es interessant  llegir aquest text de Maillol explicant un dia d'aquest viatge: 
 
"Es exactament el mateix paisatge que el nostre, però sense aquest caire íntim i aquesta dolçor que ens feien embadocar en cada veral de la vall. Es més aspra i més nua. quan pujava de la ribera vers la vall. Era el mateix perfil de les muntanyes, els mateixos colors., em preguntava si no devia estar somiant. Em creia retornat a Banyuls. El Parnàs tenia la forma de Madeloc.  I quan vaig arribar al poble on es trobaven els meus companys, vaig creure realment que somniava tot escoltant, amb els mateixos instruments de casa nostra, una tonada de contrapàs, i els homes ballaven agafant-se les mans com al Rosselló de fa cinquanta anys. era astorador".
Maillol1925.jpg
 
No m'atreviré pas a parlar dels orígens de la sardana. Podem imaginar, però, que els primers grecs d' Empúries hi deixaren la llavor. Perquè s'han trobat testimonis gràfics de danses de les terres de la Mediterrània en les quals els balladors es donen les mans i fan moviments de peus. Hi ha per exemple relleus o ceràmiques o escultures o pintures etrusques i iberes ben explícites.. Però el primer testimoni escrit, és el que ens dona Homer a la seva Ilíada:
 
Dansaven fadrins i fadrines, les mans dels uns agafades a les dels altres... 
Amb els peus entrenats, de vegades es movien amb llestesa, 
com quan un terrissaire, bo i assegut,  aplicant la mà al torn, prova de fer-lo córrer... 
Al voltant de l'atractívola dansa hi havia molta gent que s'hi adelitava.
 
Els vents de la Rosa dels Vents ens han portat doncs a Grècia i a tots els Països Catalans, en aquests dies de Solstici, festa dels Països Catalans.
Resultat d'imatges de sardana de picasso imatge

 

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 voters
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal