Poesia Eròtica
A la meua col·lecció secreta de còdols poètics eròtics n'hi he anat acumulant uns quants centenars. No són d'aquell erotisme més explícit, d'aquells més descarats del follar i cardar, amb un desori de culs i vits i conys i faves. D'aquests també n'hi ha una antiga tradició i mereixen la nostra atenció quan són enginyosos, sorneguers i trencadors. Alguns grans poetes s'hi han lluït. Però aquests els deixem per un altre dia.
Per avui n'he triat una vintena d'un xic més subtils. Alguns força explícits. D'altres són més recòndits i enigmàtics. Més en l'evocació que en la demostració; ja se sap que a vegades un cos mig vestit és més eròtic que el nu integral directe.
Perquè la poesia eròtica és com l'altra... l'has de despullar a poc a poc, l'has d'acaronar i li has de mirar els ulls. I quan és poc explícita, com les primeres de la llista, l'has de deixar ressonar per dins... recordant allò que deia mestre Rilke: "la poesia no és cosa de sentiments, sinó d'experiències"
Voluntàriament he barrejat clàssics i novells: "m'exalta el nou i m'enamora el vell!"
1. Un erotisme difús, d'evocació
Simplement,
obrir-se en cercles delicats,
tu la pedra
i jo l'aigua
Gemma Gorga
Deixem les fosques xarxes! Quin oblit
de tot, dona, per tu! Present despulles
nuesa eterna, cel i mar i embulles
l'ences cabellera de la nit
Josep Vicens Foix
Quan retornava a tu, dona,
pel subit esglai de tocar com un fruit,
la divina dolçor reservada, d'un absolut oblit...
Carles Riba
Quan ella dorm...
passant per la finestra sóc el vent...
delícies de pecat
i ara dorm amb un somriure embadalit
Bartomeu Rosselló-Pòrcel
Oh cos d'Aglaia, bru com saonada fruita,
cimat de cabellera com d'una nit mortal!
Els llavis se li baden per a la dolça lluita
i té en els ulls un caire brillant com un punyal
Josep Carner
Lentament emergim de les aigües, xops de llum.
Que vibri l'arc que tensa cada mot
i cada gest i cada sentiment;
que el mar, llunyà, pregoni l'alt triomf
de la teva bellesa i del meu goig
Miquel Martí i Pol
2. Un erotisme més explícit
Refregaràs el cos amb una manta
i jo entraré al teu llit de puntetes
i et besaré amb besades petites
i estimaré els teus bens un per un
Vicent Andrés Estellés
Per l'aigua del teu cos
la barca dels meus llavis
Bernat Vidal
Vull que et despullis
devat meu, dreta
mentre jo també ho faig.
i després, l'abraçada
(perquè ens hi va la vida)
Feliu Formosa
i ens despullarem
com qui obre una carta urgent
Manuel Forcano
La boca explora
tot el cos per trobar-hi
l'encaix perfecte;
després, les mans i el sexe
proclamaran la vida
Miquel Martí i Pol
No sé res de tu que no sigui el teu cos
saborós
els mugrons dibuixats sota la teva brusa
luxuriosa
oberta, indecisa i victoriosa.
Jep Gouzy
Que el meu amor penetri el seu jardí
i en mengi els sucs sucosos
Càntic dels càntics de Salomó
Minuciós
et ressegueixo sines i malucs,
el ventre lleu i el sexe ardent i obscur
amb la punta dels dits extasiats.
Miquel Martí i Pol
Feliç qui sap
resseguir un cos,
i recordar-lo
en el tacte
Marta Passarodona
Més enllà de nosaltres ens besàrem
lentament, voraçment, com si la boca
cerqués una altra boca dins la boca
i les mans altres mans dins les mans
Josep Piera
Només pel tacte
podria reconèixer
tota la teva
recòndita, manyaga i dolça anatomia
Anton Carrera
Dona, amb el teu cos
que fuig a sota meu
dúctil en la febrosa
florida de la nit.
Jordi Pere Cardà
Amor, t'espere sempre, mai no vens, mai
no vens al meu llit, on jo t'espere amb les
mans que et recorren de memòria.
Vicent Andrés Estellés
S'estimaren; saberen
la urgència del sexe, com les venes
poden en un moment omplir-se d'aigua
salobre, de sol d'estiu, de peixos
saltadors
Llompart
No t'he besat, no t'he besat la boca
i ara, què en faig jo, d'aquest voler-te als llavis?
Mireia Calafell
La carn vol carn
Ausiàs March
Somiat vos he esta nit
que us tenia en mon lit.
Què faré, llassa,
si no se'm passa?
Anònim del segle XIV
3. Un erotisme de relat
Acabarem amb dos exemples de relat eròtic. De fet tenen com un parentiu, ja ho veureu.
El primer és de Feliu Formosa, i per tancar, un excel·lent i encès Vinyoli.
Són més llargs que un twit de 140 caràcters. Caldria fer piulets encadenats: se'n diu un fil.
Però tractant-se de relats, els hem de donar sencers:
Ell surt de l'aigua
amb unes quantes ostres
que ha arrencat de les roques
Ella
nua a la cala
Amb una navalla
ell va obrint les valves
i tots dos xuclen
la carn de cada ostra.
Lentament, sota el sol
després es llepen l'un a l'altre
la pell salada i tòrrida
que reté encara algunes gotes
d'aigua del bany recent
en una mar perfecta
Respiro fondo: cap conclusió
Feliu Formosa
EL BANY
A l'aigua ens abracem: Té el pubis
escarolat, la gropa sumptuosa,
que en jo tocar-la es fa més plena encara.
M'hi encavalco. Fuig. Entrecuixem.
pels flancs, amb besos l'asfixio. Fuig
un altre cop, però ja llangorosa
flonja i ardent. Així que surt del bany,
regalimosa, les agulles d'aigua
que li queden pel cos evaporant-se
són crits d'amor. Aleshores parlem
amb ajut de metàfores. Com dir si no
l'exès d'aire calent que abrusa el pit,
el segament de cames i genolls,
el cor que se'm desboca quan la miro
dreta o jaient. T'adoro fins l'esquelet!
Joan Vinyoli
Francesc Bitlloch
Comentaris (0)