|
La l l egenda de Sant Jordí
 Fa molt i molt de temps, el poble de
Montblanc era devastat per un monstre ferotge i
terrible, que podia caminar, volar i nedar, i tenia
un alè tant pudent, que des de molt lluny amb les
seves alenades enverinava l'aire i produïa la mort
a tots els qui el respiraven.
El monstre era l'estrall dels ramats i les persones,
i per tota aquella contrada regnava el terror més
profund. Preocupats per la situació, els habitants
de Montblanc van pensar en donar al drac, cada
dia de menjar a una persona, per intentar calmarlo.
El problema, era trobar la persona que vulgues
sacrificar-se cada dia per ser devorada pel
drac.
I així fou com després d'una llarga discussió, els
vilatans van decidir sortejar cada dia qui seria la
persona que aniria a para a l'estomac del drac.I
així ho feren, i sembla ser que la jugada els va
sortir bé, l'abominable bèstia se'n deuria sentir
satisfeta, per que deixà de fer estralls i malifetes
per aquelles terres.
Però heus aquí que un dia, la sort feu que li toqués
ser devorada a la filla del rei. La jove princesa
era molt simpàtica, amable, bonica, elegant.
Tenia el cor de tots els ciutadans robats, i per
aquest motiu centenars s'oferiren per substituirla.
Però el rei, afligit i adolorit, fou just i sever, la
seva filla era com qualsevol altre. Si li havia tocat
hi havia d'anar.
I així fou com la jove donzella sortí del castell
per trobar-se amb la bèstia, mentre tot el poble
mirava desconsolat i afligit com la princesa es
dirigia cap al sacrifici. Però mentre la noia es dirigia
cap al cau del monstre, un jove cavaller,
amb una brillant armadura , muntat sobre un cavall
blanc, La donzella se'l mirà i l'advertí:
- Fugiu! fugiu ràpidament d'aquí! noble cavaller,
si us quedeu per aquí, apareixerà la bèstia i només
us vegi us devorarà.
El jove cavaller, se la mirà i li contestà
- No patiu jove donzella.Si sóc aquí es per què hi
he vingut expressament. He vingut des de molt
lluny per protegir-vos a vós i a alliberar el vostre
poble d'aquesta fera.
No va tenir temps ni de dir això, que de cop i
volta va sortir la fera, davant l'horror de la princesa
i el goig del cavaller. Va començar una intensa
però breu lluita, fins que el cavaller li va
clavar una bona estocada amb la seva llança, que
va deixar malferida a la terrible bèstia i la matar.
De la sang que en brollà, en sorgí ràpidament un
roser, amb les roses més vermelles que la princesa
hagués vist mai, roser del que el jove cavaller
en tallà una rosa i li oferí a la princesa.
més coses
|
Benvolgudes i benvolguts parlamentaris,
