La televisió en català és cada cop més absent i més amenaçada de desaparició als televisors nordcatalans.
Comptem les teles en català : TV3, Canal 33, 3/24, Canal 300, Canal 9, Punt 2, IB3, Andorra Televisió, i prou ! En canvi, quan branquem els sistemes de tv per cable, de tv per satèl·lit o de tv pels fornidors d'Internet, comptem centenars de propostes de cadenes en totes les llengües del món. A Catalunya Nord podem veure les teles locals de Rennes, de Grenoble, de Normandia, de la “banlieue” parisenca, podem mirar canals en xinès i Al Jezira en anglès, canals en turc i en àrab, les 22 versions de France 3!, etc. Que els nous sistemes de recepció de tantes teles no deixin pas un petit lloc a 10 teles en català que existeixen al món, és pura vergonya, i més objectivament, és el signe claríssim d'una voluntat política de fer desaparèixer la llengua mil·lenària d'aquest país.

El mateix joc brut -i silenciós- té lloc actualment a Perpinyà i a Catalunya Nord. Aquesta mateixa setmana, els abonats a la tele per cable de Perpinyà (la Catalana ?) han vist desaparèixer el Canal 33 que feia 15 anys que se podia veure, per posar a la seua plaça, TV5, la tele de la ...francofonia ! Resta (per quant temps ?) una sola cadena -TV3- en català, de les 24 presents al cable de Perpinyà. Pel passatge a la tele digital, París prepara simplement la desaparició de la tele catalana del panorama, mentre que les teles franceses desborden alegrament cap al sud. Tot això són disposicions contràries a les directrius transfrontereres i per la diversitat cultural i lingüística de la Unió Europea.

Davant d'aquests greus mancaments a la llibertat d'expressió i al mínim respecte envers les llengües, cal que unes entitats portin davant dels responsables polítics elegits i les instàncies internacionals tots aquests disfuncionament democràtics. Hi ha uns mínims exigibles per al català i els seus parlants, que no és demanar cap privilegi, ni cap condició exorbitant, sinó simplement el dret a l'existència i, si es pot, la igualtat amb les altres llengües.

Per Catalunya Nord, cal que París atribueixi una freqüència (digital) per crear una tele local en català (el mateix que han atribuït a Còrsega per al cors), cal que les altres teles catalanòfones (10 sobre els milers de cadenes que ens arriben d'arreu del món) siguin visibles a Catalunya Nord (via cable, tdt o ones hertzianes que circulin pels territoris dels Països Catalans), cal que puguem veure les teles catalanes, valencianes, andorrana i mallorquina. I tot el mateix pel que fa a ràdios, és clar ! (a Catalunya Nord, les ràdios en català representen l'11% de les freqüències, les ràdios en francès el 89%, i el 44% de les freqüències són ocupades per les 4 estacions públiques de Radio France).