Debat electoral
A Salvador Illa li ha faltat temps per rebutjar, d’una manera clara i rotunda, la proposta de Pere Aragonès de celebrar un debat electoral a tres bandes amb Carles Puigdemont a la Catalunya Nord.
Segons Lluïsa Moret, viceprimera secretària i directora de campanya del PSC, el seu partit només acceptarà debats electorals que tinguin lloc a Catalunya i amb presència de tots els caps de llista. Evidentment, si ací hi ha una cosa a lamentar és que Illa i Moret no siguin pas els únics ciutadans del Principat a no saber que, tal com el seu nom mateix ho indica, la Catalunya Nord forma part de Catalunya perquè, en cas contrari, el corònim Catalunya Nord no tindria cap mena de sentit. Tant si ens agrada com si no, d’ençà de l’infame Tractat dels Pirineus de 1659, Catalunya està dividida en una zona espanyola —el Principat— i una zona francesa: la Catalunya Nord. La segona condició posada per Lluïsa Moret assenyala d’una manera inequívoca que en aquesta campanya no hi haurà cap debat electoral per la molt simple i senzilla raó que un dels caps de llista de les candidatures que es presenten a les properes eleccions al Parlament de Catalunya no pot posar els peus en territori espanyol sense exposar-se a anar-se’n de dret a la garjola. D’altra banda, sempre ens podem demanar com és que a la senyora Moret li pot semblar lògic que una formació ultradretana i xenòfoba com Vox tingui dret a debatre les seves propostes en una situació d’igualtat respecte dels partits democràtics, però, ara per ara, això semblen ser figues d’un altre paner.
Fracassada la proposta de debat entre els tres principals candidats, més que res perquè, segons les males llengües, Salvador Illa té por que l’amnistia i el possible retorn del president a l’exili li facin perdre vots a favor del PP, Pere Aragonès ha reptat Carles Puigdemont a un debat cara a cara. Friso perquè comenci. En primer lloc, l’actual president de la Generalitat hi haurà d’explicar una cosa molt important que no serà pas el fracàs del projecte dels jocs olímpics d’hivern al Pirineu sinó com és que, malgrat haver obtingut les formacions independentistes el 52% dels vots emesos en les eleccions del febrer del 2021 ara per ara el més calent continua sent a l’aigüera. De debò que és ètic fer política autonomista amb una clara majoria de vot independentista? D’això en diu respectar la voluntat popular i seguir les normes de la democràcia? Després haurà de justificar la seva proposta, de tall netament autonomista, de demanar un finançament singular i especial per a Catalunya, de ben segur idèntica a molts dels possibles models de finançament que, en el seu dia, va plantejar Jordi Pujol. Com tots recordem, Pujol no es presentava pas a les eleccions afirmant que volgués la independència sinó que, tal com ell mateix era el primer a deixar-ho ben clar, el seu projecte era l’autonomia. Pere Aragonès també ho tindrà difícil per fer entendre el sentit de la que sembla ser la proposta estrella de la seva campanya electoral: un referèndum sobre la independència de Catalunya acordat amb Espanya. Segons ho sosté, el plebiscit que planteja té perfecta cabuda dins del marc constitucional espanyol; encara que de debò fos així —que no ho crec pas— és una cosa òbvia i sabuda que a Espanya de referèndum no en volen ni sentir parlar i d’ací la facilitat i la rapidesa amb que el govern espanyol ha esbandit la proposta; per tant sempre se li podrà demanar a Aragonès si plantejant un referèndum acordat amb Espanya pretén aconseguir res que no sigui perdre el temps o enganyar la gent.
Potser el debat fóra més interessant encara si també hi participés Clara Ponsatí, sobretot perquè tindria ocasió d’explicar-nos com és que ha partit peres amb Puigdemont i per què basa la seva campanya a desacreditar-lo presentant-lo com un farsant i culpant-lo del fracàs del 2017 o també per què confia en Jordi Graupera malgrat la fallida del seu anterior projecte anomenat Primàries per Catalunya. Igualment hi seria benvingut algun company o companya de la CUP per així poder veure si aquesta formació alternativa i anticapitalista ha après dels seus revessos electorals i, per fi, presenta un programa amb cara i ulls, capaç, doncs, de prendre-li vots als Comuns.
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)