El camp de golf de Vilanova de la Raó
Com tots sabem, ni que sigui per haver-ho vist a la televisió o al cinema, per jugar al golf, cal disposar d’una força àmplia extensió de gespa, i ací és on comença a grinyolar tot plegat.
La gespa és una herba originària de les contrades plujoses i fresques de l’Europa atlàntica, com ara Anglaterra, precisament el país on es va sorgir la pràctica del golf; per això, en països de clima càlid i sec, com és el cas de Catalunya o qualsevol altre de la zona mediterrània, resulta imprescindible un rec constant i intensiu per mantenir camps de gespa. Hom calcula que per regar un camp de golf de divuit forats, és a dir, d’unes 40 o 50 hectàrees, es necessiten més de 500.000 m3 (uns 500 milions de litres) d’aigua anuals, una quantitat equivalent al consum domèstic total d’una població de més de 12.000 habitants; a més, durant els mesos d’estiu, que és quan més aigua cal, els consums diaris d’un camp de golf poden arribar a uns 3.000 m3 (uns 3 milions de litres). Als supermercats, l’aigua per beure es ven en garrafes de 8 litres; deixo, doncs, al lector la tasca de calcular quantes garrafes es necessitarien per regar un camp de golf i quin en seria el preu total. D’altra banda, construir un camp de golf implica eliminar tota la vegetació natural del terreny i mantenir-hi la gespa mitjançant l’ús de tot un seguit de pesticides químics que anihilen la vida subterrània, com ara cucs i talps, que podrien deteriorar l’àrea de joc. Aquestes són les objeccions que es podien plantejar ara fa vint anys quan es va presentar el projecte de construir un camp de golf a Vilanova de la Raó (Rosselló) i que, com és lògic, són vàlides per a qualsevol altre indret de l’Europa meridional. Doncs bé, què hem de dir ara durant aquesta sequera interminable que estem patint a Catalunya, fins al punt que quatre ruixats dispersos ja són una notícia de primer ordre als espais meteorològics dels mitjans de comunicació? Si els pantans de Sau, Vinçà, Susqueda, Tavascan, les Bulloses, Caramany, Boadella, Matamala, Oliana, Rialb, Flix, Puigbalador, Siurana, etc, etc estan sota mínims històrics, tal com deu passar amb el mateix de Vilanova de la Raó, la construcció d’un camp de golf a Catalunya segur que no és pas una bona notícia, més que res perquè, des de les instàncies oficials, no s’estan ni un sol moment d’atabalar-nos amb la necessitat d’estalviar aigua i de ficar-nos la por al cos amb l’anunci d’unes gairebé immediates restriccions d’aigua que, com és de preveure, afectaran principalment la pagesia; realment fa l’efecte que l’administració pública la dirigeix gent que pensa amb els peus; al capdavall, si, com ens diuen, a Catalunya l’aigua no cau pas del cel, llavors és obvi que no s’hi han de construir pas camps de golf. Potser ara que, a causa del baix nivell de l’aigua del pantà, estan visibles gairebé totes les restes que queden de l’antic poble de Sau (Osona), potser fóra una bona idea organitzar-hi un torneig de golf convidant-hi les primeres figures mundials d’aquest esport. A més del cost ambiental del camp de golf, l’administració pública més aviat fa el ranci amb els amos dels terrenys que hauran de ser expropiats per construir tot el complex esportiu. El passat 21 de desembre, el jutge d’expropiacions va dictaminar que els terrenys del futur camps de golf s’havien de valorar a un preu de 13€/m2, una taxació irrisòria perquè, el juliol del 2008, el consistori de Vilanova de la Raó hi havia adquirit uns terrenys pagant-los a 40€/m2, equivalents avui dia a 57€/m2, com també els mateixos promotors del camp de golf van comprar dues parcel·les a 52€ el metre quadrat construïble; per tot això, els propietaris dels terrenys demanen que la valoració dels terrenys sigui, de mitjana, uns 55€/m2. D’altra banda, si les coses acabessin fent-se tal com ho han disposat les autoritats, els promotors del camp de golf obtindran una rendibilitat del 59% de la seva inversió quan, normalment, els beneficis acostumen a quedar-se entre el 17% i el 20% i, a més, tota la construcció serà de titularitat privada sense que se’n quedi cap part el consistori de Vilanova de la Raó.
El 2019, la prefectura dels Pyrénées Orientales va declarar d’utilitat pública el camp de golf que es pretenia instal·lar a Vilanova de la Raó, com si la pràctica d’aquest esport fos una mena de necessitat social o com si a Vilanova ja estiguessin cobertes totes les necessitats d’equipaments públics; òbviament, d’una institució que es dedica a obstruir amb pedres els camins de pas entre Rabós (Alt Empordà) i Banyuls de la Marenda (Rosselló) o entre Costoja (Vallespir) i Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà) i de Morellàs i les Illes (Vallespir) a l’Agullana (Alt Empordà), se’n pot esperar qualsevol cosa. Com que en el sistema polític franco-francès, quan ha parlat Monsieur le Préfet, als elegits locals no els queda més remei que callar i estar-se muts i a la gàbia perquè, davant del representant de l’omnímode poder de París, són un zero a l’esquerra, l’única esperança que queda per aturar tot el despropòsit és que prosperi el recurs per anul·lar la declaració d’utilitat pública donada el 2019 que ha presentat l’associació Écologie Pays Catalan —que també podria dir-se Ecologia Catalunya Nord— davant del tribunal administratiu de Montpeller; en cas contrari, les obres del camp de golf van començar el passat novembre i han d’estar enllestides en divuit mesos.
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)