No hi havia a València
Com que enguany s’escau el centenari del naixement de Vicent Andrés Estellés (1924-1993), tot el món cultural valencià i bastants ajuntaments es preparen per celebrar i honorar la figura del renovador de la poesia valenciana al segle xx, a qui es considera també el millor poeta valencià des d’Ausiàs March i Joan Roís de Corella;
lògicament, si algú arriba a poder-se comparar amb els clàssics medievals, és que de debò era un geni. L’anunci oficial de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana de no voler celebrar l’Any Estellés no el deslluirà pas, ans al contrari. En primer lloc, vés què pot tenir a veure amb la cultura valenciana el torero Vicent Barrera, conegut per haver anunciat, d’una manera sarcàstica, foteta i prepotent del tot impròpia no ja d’un conseller de cultura sinó simplement d’una persona educada, la retirada de les subvencions a la Càtedra Estellés i a l’Espai Fuster, entitats que, doncs, s’han quedat sense la seva assignació econòmica; d’altra banda, si la poesia d’Estellés va esdevenir un referent en la lluita contra el franquisme, la presència d’un militant de Vox als actes i celebracions en homenatge al poeta de Burjassot fóra una incongruència com si, per exemple, Acció Cultural del País Valencià hagués concedit els Premis Octubre a l’escriptor i periodista Fernando Vizcaíno Casas (1926-2003), un franquista empedreït i descarat, o l’humorista Xaró Arévalo (1947-2024), un simpatitzant de Vox mundialment famós pel mal gust seus acudits de marietes i ennassats. I què si Ovidi Montllor (1942-1995) va recitar i cantar la poesia d’Estellés; el referent alcoià del conseller Barrera és, hi podem pujar de peus, el cantant Francisco, qui, com sabem, mogut per les seves actituds reaccionàries properes a la ultradreta rància, va insultar barroerament Mònica Oltra. Com és natural, si un valencià mereixeria l’homenatge de Vicente Barrera seria, en tot cas, el torero Miguel Báez y Espuny “El Litri” (1930-2022), nascut a Gandia, guardonat, per cert, el 2007 amb la Medalla d’Andalusia, concedida per la Junta, presidida aleshores pel socialista Manuel Chaves, i el 2010 amb la Medalla d’Or de la Diputació Provincial de Huelva, llavors dirigida per la també socialista Petronila Guerrero; a Espanya, doncs, no cal ser d’extrema dreta per tenir certa mena de gustos.
Estrafent Estellés, m’atreviria a dir que “No hi havia a València ningú tan grotesc com Vicente Barrera; feroçment feia el ridícul des del matí a la nit”. El problema, doncs, no és pas que la conselleria no vulgui participar en l’Any Estellés sinó que algú com Barrera hagi arribat a ser conseller de cultura de la Generalitat Valenciana, una reflexió que s’haurien de fer tots aquells que, ni que fos abstenint-se en les darreres eleccions valencianes, van col·laborar-hi. Ja ho sabem que els governs del Botànic no satisfeien pas els valencianistes que hi donaven suport però, com resulta obvi, si allò era dolent, això que hi ha ara és encara pitjor i fins que s’acabi l’actual legislatura no quedarà més remei que aguantar-ho. Si la fórmula del Botànic és insuficient, llavors caldrà posar-se entre tots a rumiar la manera com es pugui aconseguir unes corts valencianes amb majoria absoluta de Compromís, de tal manera que pugui governar sense pactes amb el PSOE i l’esquerra espanyolista. Si ara al capdavant de la conselleria de cultura de la Generalitat valenciana hi hagués algú del PSOE o potser, fins i tot, algú del PP que no fos un fanàtic reaccionari, la conselleria s’hauria adherit a l’Any Estellés, hi hauria concedit una subvenció de quatre calés i el conseller de torn s’hauria omplert la boca d’unes lloances a Vicent Andrés Estellés que, en realitat, haurien estat més falses que un bitllet de trenta euros, perquè, com sabem, per a ells Estellés i tot allò que representa és només una cosa que, per imperatiu democràtic i per mantenir les formes, es veuen obligats a tolerar però que si no hi fos no la trobarien pas a faltar sinó que tot això que hi haurien guanyat perquè llavors tindrien una Comunidad Valenciana tan espanyola i tan castellana com Castella-la Manxa o Múrcia, i d’això es tracta. Que l’ajuntament de Meliana (Horta Nord) hagi començat a fer cursos de valencià blavero no vol dir pas que pretenguin normalitzar la llengua enfront del castellà.
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)