El Dret Civil Valencià
La principal característica dels Decrets de Nova Planta que, després de la Guerra de Successió, Felip V va imposar als regnes d’Aragó, València i Mallorca i al Principat de Catalunya va ser la de declarar abolides totes les institucions i lleis que hi havien estat vigents fins aleshores,
és a dir, tot l’ordenament jurídic que aquests regnes havien tingut des dels seus orígens va ser suprimit d’arrel d’un dia per a l’altre, un cas que no sembla haver-se donat pas enlloc més d’Europa. Avui dia, com que una constitució és, per definició, la llei suprema de l’estat, s’entén que si s’aprova una nova constitució, tal com es va fer a Andorra el 1993, a Espanya el 1978 i a França el 1958, tota la legislació anterior ha de quedar-hi sotmesa i, doncs, se’n suprimirà tot allò que contradigui el nou text constitucional; ara bé, en principi, l’antiga legislació continua en vigor a no ser que se’n demostri la incompatibilitat amb la nova constitució; en canvi als Decrets de Nova Planta, va fer-se al revés: tota l’antiga legislació anterior estava abolida a no ser que es demostrés el contrari. Es comprèn, doncs, que en la història dels territoris de l’antiga Corona d’Aragó els Decrets de Nova Planta hi marquin un abans i un després. Certament, han sobreviscut el dret civil privat a Aragó, Catalunya i les Illes, però com ho deixava clar el Decret de Nova Planta de Catalunya, si alguna cosa es mantenia de l’antiga legislació era, simplement, per graciosa concessió de Felip V però no pas perquè s’hi reconegués cap mena de legitimitat històrica. L’excepció va ser el Regne de València on el dret civil privat va ser també abolit; evidentment, aquest cas especial no té cap explicació lògica o raonable.
Segons l’article 149.1.8 de l’actual constitució espanyola, l’Estat té competència exclusiva en dret civil excepte en aquells territoris on es conservi un dret foral particular, cosa que, a la pràctica, vol dir a Aragó, Catalunya, les Illes, Navarra, Àlaba, Biscaia i Guipúscoa. I al País Valencià? Doncs com que el 1707 el dret civil valencià va ser abolit, actualment no hi ha dret foral particular i prou. Amb el nou estatut d’autonomia valencià, és a dir, amb la Llei Orgànica 1/2006 de 10 d’abril —a Espanya, els estatuts d’autonomia tenen rang de llei orgànica—, la Generalitat Valenciana assumia plenament la competència exclusiva per legislar en matèria de dret civil, una cosa del tot lògica perquè al País Valencià hi ha tradició de legislació foral. Ara bé, les lleis valencianes que regulaven matèries de dret civil van ser recorregudes pels governs de José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE) i Mariano Rajoy (PP) i el Tribunal Constitucional (TC) va dictaminar la impossibilitat de bastir cap mena de dret civil valencià remetent-se ni més ni menys que als Decrets de Nova Planta; queda clar, doncs, que manifestar-se cada any pel 25 d’abril en protesta contra l’abolició dels furs del Regne de València per Felip V no és pas cap mena d’exercici de nostàlgia romàntica o sentimental. És clar que ha plogut molt des de 1707 i que les societats d’avui dia ja no tenen res a veure amb les d’aquells temps, però, lògicament, si el TC no considerés vigents els Decrets de Nova Planta, s’esdevindria una mena de terratrèmol jurídic que faria esfondrar-se l’estat espanyol tal com el coneixem ara, perquè, en aquest cas, automàticament, Aragó, València, les Illes i Catalunya es convertirien en estats amb capacitat exclusiva de legislar sobre qualsevol matèria —civil, penal, administrativa, política, pública, privada, etc.— sense haver d’admetre l’existència de cap mena d’autoritat superior als seus parlaments. No caldria, doncs, negociar traspassos de competències a Madrid ni acordar-hi pactes fiscals o lleis de finançament.
El febrer del 2019, els partits de l’Acord del Botànic —PSPV-PSOE, Compromís i Podem— més el PP van donar suport a una iniciativa legislativa presentada a les Corts Valencianes per modificar la Constitució de tal manera que permetés recuperar el dret civil valencià. Ciutadans s’hi va oposar, perquè segurament ho deuria trobar aldeano, i Vox també perquè, com ja sabem, aquest partit d’ultradreta espanyolista està en contra de tot allò que no siguin corrides de toros o desfilades amb la cabra de la Legión. El problema, com és lògic, és que el PSPV-PSOE i el PP donen suport al dret civil valencià a les Corts Valencianes i als ajuntaments però no pas a les corts espanyoles i, per això, les meses del Congrés i del Senat no han admès a tràmit l’esmena constitucional, presentada ara fa pocs dies, que permetria recuperar el dret civil valencià.
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)